AVANÇANT CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
Posted On: 27 octubre 2006 - 10:48pm.
La Fundació Barcelona Digital ha convocat, aquest dijous, un debat a l'entorn de les TIC amb els cinc partits polítics amb representació parlamentària. Per ICV hi havia de participar en Jordi Guillot, vicepresident d'ICV i senador i president de la Comissió per la Societat de la Informació del Senat, però les agendes de campanya són complicades i al final hi he intervingut jo com a membre de l'àmbit de Societat de la Informació. La meva intervenció, de la mateixa manera que les aportacions que he fet a la proposta electoral, han estan molt influïdes per la responsabilitat que he tingut al Govern, al capdavant de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, des de gener de 2004 fins al maig d'enguany. La resta de la taula la formaven Oriol Pujol (CiU), Ernest Maragall (PSC), Jordi Bosch (ERC), Santiago Rodríguez (PP). La foto és de l'Enric Borras de VilaWeb que ha fet notícia de l'acte.
A les meves intervencions he combinat els detalls de la feina feta i inacabada amb les actuacions que cal encarar en la propera legislatura i que ICV proposa al seu programa electoral. A l'inici de la intervenció he remarcat la importància del Pacte del Tinell en el treball que hem portat a terme els darrers tres anys i també m'he referit al fet que la meva responsabilitat al Govern estava assignada a una Conselleria d'Esquerra. No ha estat l'únic cas de persones vinculades a ICV que han estat alts càrrecs de consellers d'altres partits i he defensat que aquesta hauria de ser una fórmula habitual que donés cohesió i confiança als equips dels nous governs que segur no seran monocolor. En aquest sentit m'ha agradat de reconèixer públicament la confiança i suport total que vaig tenir del Conseller Solà i també de la gent d'Esquerra, en aquests dos anys llargs de feina al desaparegut DURSI.
El debat no ha estat tens. Les polítiques TIC, malgrat algunes discrepàncies en temes puntuals, són temes de consens. Estic content que la proposta d'ICV destaqui per la visió social que aporta les TIC i, pràcticament, per l'única que es posiciona de manera clara pel programari i el coneixement lliure. Certament, m'hauria agradat més que aquests temes fosin més compartits en la resta de programes. Aquests són alguns dels apunts principals que he utilitzat en la meva intervenció i que són una síntesis del balanç de l'acció de govern i de les propostes de l'extens document del programa electoral (concretament aquí)
El Pacte del Tinell ha suposat, també en l'àmbit TIC, un punt d’inflexió respecte a la política dels governs anteriors. Per primera vegada a Catalunya, s'han posat les bases per a una política pública pròpia, clara i transparent sobre les TIC, sense delegar en les mans dels actors privats l'assoliment dels objectius públics.
L’estratègia per la Societat de la Informació ha prioritzat la cohesió digital i l'impuls i consolidació d'un sector de les TIC a Catalunya.
Per fer-ho possible s'ha treballat en:
un desplegament d’infraestructures de telecomunicacions potents i homogènies a tot el país,
l'impuls del coneixement, la formació i l'us de les TIC,
donar cobertura a projectes d’innovació,
garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics
i s'ha fet una aposta per fomentar les tecnologies no propietàries i el coneixement lliure.
Un aspecte destacat d'aquest període ha estat la reorientació de la política de contractació i gestió dels serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat. S’han fet les primeres passes fermes cap a un model propi de gestió global de les TIC, més eficient i de millor qualitat.
El Govern ha recuperat el poder sobre les seves TIC i el primer balanç és un estalvi econòmic i una millora dels nivells de servei, qualitat i prestacions. S'ha aconseguit a partir d'una bona planificació i gestió dels concursos i contractes. D’una situació de quasi monoproveïdor s’ha passat a una situació més oberta de multiproveïdor.
Vull referir-me i destacar algunes de les principals actuacions, en aquesta legislatura estroncada, per reconèixer el que s'ha fet, com fonaments sòlids sobre els que cal continuar treballar.
Els desplegaments d’infraestructures de telecomunicacions són actuacions que necessiten d'una planificació i un temps d'execució. I en aquesta legislatura s'han establert les bases per poder-ho fer: el Pla d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) és el marc de referència.
La creació del consorci ITCat, participat per la Generalitat i Localret, és l'aposta que defensem per impulsar, des del sector públic, el desplegament de les xarxes de banda ampla i la creació d’alternatives que estimulin l’oferta de nous serveis.
El projecte Banda Ampla Rural és un altre actuació que permet garantir l'accés a la Societat de la Informació sense exclusions territorials. Un projecte que ha de portar les oportunitats de la nova economia al món rural.
El nou Estatut reconeix la importància de les TIC i estableix que es fomenti que estiguin al servei de les persones. El Govern de la Generalitat ha d’assumir compromisos superiors respecte al servei universal de telecomunicacions que compleix, amb els mínims de la normativa europea, però és insuficient per les noves demandes de la SIC.
S'ha de garantir que tothom i arreu del país pugui disposar del servei fix i mòbil de veu, de l’accés a Internet i altres serveis de dades per banda ampla i els serveis de ràdio i televisió, de la CCRTV i dels organismes públics de la seva demarcació. Aquests serveis s’ha de garantir amb les millors condicions de qualitat i de preu.
En aquesta legislatura s'ha prioritzat dinamitzar l'ús d’Internet a Catalunya, amb l'objectiu que ningú, per cap raó, quedi exclòs de poder-hi accedir.
El Pla d'Alfabetització Digital ha impulsat nombroses accions de formació i dinamització. El Departament d’Educació també ha fet un important treball en estendre l'ús de les TIC a l’escola. Tant en infraestructures als centres. com en la formació dels docents.
La formació és una prioritat també com una fórmula d'incorporació activa de la ciutadania. Cal atendre també les necessitats específiques dels sectors productius, en especial la microempresa. Els telecentres han de ser focus d'irradiació de la Societat del Coneixement en les seves comunitats i entorns propers i són l’espai idoni des d'on incrementar les accions de dinamització empresarial. És important avançar en la implantació d'una acreditació en coneixements TIC.
A l’escola és on aquest procés es produirà de forma natural si es fa un ús eficient de les TIC. Per aconseguir-ho s’ha d’incrementar la virtualització del sistema educatiu. Cal assegurar les habilitats i els coneixements dels formadors que permetin la integració de les TIC als processos d’aprenentatge i als models pedagògics. Han d’augmentar els continguts i els serveis disponibles amb plataformes obertes i continguts de lliure accés a tota la comunitat educativa.
Durant aquesta legislatura s’ha emprès una política pública per afavorir la consolidació d’un sector de les TIC que es trobava inconnex, incomunicat i improductiu. S'han de seguir invertint recursos per establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i l’Administració.
La creació d'espais pel el treball conjunt del sector públic i el sector privat han de ser seguir sent una prioritat. Algunes d’aquestes propostes, com les fundacions i2Cat o BCNMedia-UPF, ja comencen a donar els seus primers resultats en forma de projectes d’àmbit internacional. La proposta de Tecnoregió s'ha basat en aquest criteris i cal recolzar-la perquè prengui forma.
Reclamem millors comunicacions, més banda i que les xarxes arribin fins a l'últim racó del país però quan parlem d'innovar també parlem d'altres xarxes; hem d'orientar la nostra recerca, més tecnològica, a com innovar en les propies xarxes, com aconseguir millor eficiència, nous protocols, nous formats, nous serveis...
I aquest encara no ha de ser l'objectiu final perquè la visió innovadora en xarxes és, encara, excessivament tecnòloga. La SIC es configura com un gran sistema global de xarxes que l’integren persones, economies i societats. S'han de crear més espais de recerca i nous projectes en l'àmbit de les xarxes socials, i per extensió les empresarials. Una innovació que ja no faran només enginyers sinó antropòlegs, advocats, economistes, comunicadors,... músics i artistes.
S’han de crear xarxes i activar nodes que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar un sector TIC que encara està incomunicat. En aquesta línia també s'orienta el projecte de Tecnoregió.
Apostem per models de coneixement expansius, creatius i socials, que, a més, donen incentius a les empreses arrelades al territori per produir nous coneixements i millorar les seves expectatives de futur.
El Pla de Serveis i de Continguts ha iniciat el cami per impulsar el canvi cultural i organitzatiu indispensable per una adopció efectiva de les TIC. En el cas de l'Administració, aquest canvi exigeix una revisió per aconseguir una veritable eficiència administrativa i l’increment de serveis electrònics al ciutadà.
L'Administració Oberta de Catalunya s'ha renovat de cap a peus i la Generalitat i els ajuntaments hi treballen junts i comparteixen objectius i protagonisme. El Gencat d'avui no té res a veure amb el portal web de la Generalitat de fa tres anys.
Cal garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics i incentivar el seus ús i la participació ciutadana. S’ha de prioritzar la millora dels sistemes d’informació de base per incrementar l’eficiència dels serveis oferts per les administracions públiques.
Hi ha prioritats que cal seguir treballant com:
La interconnexió de bases de dades i sistemes d’informació (superant barreres interadministratives, jurídiques i tècniques)
La interoperabilitat de sistemes, a partir dels estàndards oberts, és un garantia que s'ha d'exigir i aliada d'èxit en aquest procés.
Crear aplicacions amb certificació digital que afavoreixin l’ús de la signatura i la identitat electrònica.
I cal impulsar la participació ciutadana en línia. Que aquests processos participatius esdevinguin consultes vinculants, ara ja només depèn dela voluntat política. Apostem per l’impuls del vot electrònic i les consultes en línia a tots els centres de decisió ciutadana com a mecanisme d’aprofundiment democràtic i exemple de creació de comunitat ciutadana i cultura de la participació.
El Pacte del Tinell també va expressar un compromís per la promoció del programari lliure. I s’han portat a terme accions que han afavorit la seva implantació. Recolzem de manera ferma els projectes que s'han iniciat a a la mateixa Administració de la Generalitat. El projectes pilot de la STSI, les plataformes creades pel Centre de Telecomunicacions, les solucions que ja funcionen a diversos departaments... i d'una manera molt especial el projecte Linkat d'implantació de sistemes GNU/Linux a l'escola i que aquest curs ha començat a desplegar-se pels centres i que ha de mereixer d'una especial atenció del Departament d'Educació.
Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara i contundent a favor de l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. Cal seguir avançant en la implantació del programari lliure a tots els sistemes informàtics de la Generalitat.
Parlar de 'neutralitat tecnològica' és fugir d'estudi i no voler-se mullar. Des del sistema públic la veritable neutralitat, en el sentit de no posiciona-ser davant d'una oferta, és la que es basa en els estàndards reconeguts internacionalment, oberts i garantia d'accessibilitat.
L’Administració també ha de treballar per oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals o multimèdia, per donar la possibilitat d’accedir a la informació, a la cultura, tot donant eines per conèixer millor el nostre país i els valors que representa.
Una última referència a un fet que celebràvem ara fa un any: el domini puntcat. Aconseguir el domini.cat ha estat un èxit de la societat civil que ha tingut des del primer moment la complicitat i el suport del Govern -també del d'abans- (Estic especialment satisfet d'haver-hi participat i d'haver-ho pogut celebrar). Incrementar la seva presència és un repte col·lectiu que ha de reforçar i de garantir la presència de la cultura i de la llengua catalanes al món. I que ens dóna una presència única en el nou ordre digital.
Posted On: 27 octubre 2006 - 10:48pm.
La Fundació Barcelona Digital ha convocat, aquest dijous, un debat a l'entorn de les TIC amb els cinc partits polítics amb representació parlamentària. Per ICV hi havia de participar en Jordi Guillot, vicepresident d'ICV i senador i president de la Comissió per la Societat de la Informació del Senat, però les agendes de campanya són complicades i al final hi he intervingut jo com a membre de l'àmbit de Societat de la Informació. La meva intervenció, de la mateixa manera que les aportacions que he fet a la proposta electoral, han estan molt influïdes per la responsabilitat que he tingut al Govern, al capdavant de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, des de gener de 2004 fins al maig d'enguany. La resta de la taula la formaven Oriol Pujol (CiU), Ernest Maragall (PSC), Jordi Bosch (ERC), Santiago Rodríguez (PP). La foto és de l'Enric Borras de VilaWeb que ha fet notícia de l'acte.
A les meves intervencions he combinat els detalls de la feina feta i inacabada amb les actuacions que cal encarar en la propera legislatura i que ICV proposa al seu programa electoral. A l'inici de la intervenció he remarcat la importància del Pacte del Tinell en el treball que hem portat a terme els darrers tres anys i també m'he referit al fet que la meva responsabilitat al Govern estava assignada a una Conselleria d'Esquerra. No ha estat l'únic cas de persones vinculades a ICV que han estat alts càrrecs de consellers d'altres partits i he defensat que aquesta hauria de ser una fórmula habitual que donés cohesió i confiança als equips dels nous governs que segur no seran monocolor. En aquest sentit m'ha agradat de reconèixer públicament la confiança i suport total que vaig tenir del Conseller Solà i també de la gent d'Esquerra, en aquests dos anys llargs de feina al desaparegut DURSI.
El debat no ha estat tens. Les polítiques TIC, malgrat algunes discrepàncies en temes puntuals, són temes de consens. Estic content que la proposta d'ICV destaqui per la visió social que aporta les TIC i, pràcticament, per l'única que es posiciona de manera clara pel programari i el coneixement lliure. Certament, m'hauria agradat més que aquests temes fosin més compartits en la resta de programes. Aquests són alguns dels apunts principals que he utilitzat en la meva intervenció i que són una síntesis del balanç de l'acció de govern i de les propostes de l'extens document del programa electoral (concretament aquí)
El Pacte del Tinell ha suposat, també en l'àmbit TIC, un punt d’inflexió respecte a la política dels governs anteriors. Per primera vegada a Catalunya, s'han posat les bases per a una política pública pròpia, clara i transparent sobre les TIC, sense delegar en les mans dels actors privats l'assoliment dels objectius públics.
L’estratègia per la Societat de la Informació ha prioritzat la cohesió digital i l'impuls i consolidació d'un sector de les TIC a Catalunya.
Per fer-ho possible s'ha treballat en:
un desplegament d’infraestructures de telecomunicacions potents i homogènies a tot el país,
l'impuls del coneixement, la formació i l'us de les TIC,
donar cobertura a projectes d’innovació,
garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics
i s'ha fet una aposta per fomentar les tecnologies no propietàries i el coneixement lliure.
Un aspecte destacat d'aquest període ha estat la reorientació de la política de contractació i gestió dels serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat. S’han fet les primeres passes fermes cap a un model propi de gestió global de les TIC, més eficient i de millor qualitat.
El Govern ha recuperat el poder sobre les seves TIC i el primer balanç és un estalvi econòmic i una millora dels nivells de servei, qualitat i prestacions. S'ha aconseguit a partir d'una bona planificació i gestió dels concursos i contractes. D’una situació de quasi monoproveïdor s’ha passat a una situació més oberta de multiproveïdor.
Vull referir-me i destacar algunes de les principals actuacions, en aquesta legislatura estroncada, per reconèixer el que s'ha fet, com fonaments sòlids sobre els que cal continuar treballar.
Els desplegaments d’infraestructures de telecomunicacions són actuacions que necessiten d'una planificació i un temps d'execució. I en aquesta legislatura s'han establert les bases per poder-ho fer: el Pla d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) és el marc de referència.
La creació del consorci ITCat, participat per la Generalitat i Localret, és l'aposta que defensem per impulsar, des del sector públic, el desplegament de les xarxes de banda ampla i la creació d’alternatives que estimulin l’oferta de nous serveis.
El projecte Banda Ampla Rural és un altre actuació que permet garantir l'accés a la Societat de la Informació sense exclusions territorials. Un projecte que ha de portar les oportunitats de la nova economia al món rural.
El nou Estatut reconeix la importància de les TIC i estableix que es fomenti que estiguin al servei de les persones. El Govern de la Generalitat ha d’assumir compromisos superiors respecte al servei universal de telecomunicacions que compleix, amb els mínims de la normativa europea, però és insuficient per les noves demandes de la SIC.
S'ha de garantir que tothom i arreu del país pugui disposar del servei fix i mòbil de veu, de l’accés a Internet i altres serveis de dades per banda ampla i els serveis de ràdio i televisió, de la CCRTV i dels organismes públics de la seva demarcació. Aquests serveis s’ha de garantir amb les millors condicions de qualitat i de preu.
En aquesta legislatura s'ha prioritzat dinamitzar l'ús d’Internet a Catalunya, amb l'objectiu que ningú, per cap raó, quedi exclòs de poder-hi accedir.
El Pla d'Alfabetització Digital ha impulsat nombroses accions de formació i dinamització. El Departament d’Educació també ha fet un important treball en estendre l'ús de les TIC a l’escola. Tant en infraestructures als centres. com en la formació dels docents.
La formació és una prioritat també com una fórmula d'incorporació activa de la ciutadania. Cal atendre també les necessitats específiques dels sectors productius, en especial la microempresa. Els telecentres han de ser focus d'irradiació de la Societat del Coneixement en les seves comunitats i entorns propers i són l’espai idoni des d'on incrementar les accions de dinamització empresarial. És important avançar en la implantació d'una acreditació en coneixements TIC.
A l’escola és on aquest procés es produirà de forma natural si es fa un ús eficient de les TIC. Per aconseguir-ho s’ha d’incrementar la virtualització del sistema educatiu. Cal assegurar les habilitats i els coneixements dels formadors que permetin la integració de les TIC als processos d’aprenentatge i als models pedagògics. Han d’augmentar els continguts i els serveis disponibles amb plataformes obertes i continguts de lliure accés a tota la comunitat educativa.
Durant aquesta legislatura s’ha emprès una política pública per afavorir la consolidació d’un sector de les TIC que es trobava inconnex, incomunicat i improductiu. S'han de seguir invertint recursos per establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i l’Administració.
La creació d'espais pel el treball conjunt del sector públic i el sector privat han de ser seguir sent una prioritat. Algunes d’aquestes propostes, com les fundacions i2Cat o BCNMedia-UPF, ja comencen a donar els seus primers resultats en forma de projectes d’àmbit internacional. La proposta de Tecnoregió s'ha basat en aquest criteris i cal recolzar-la perquè prengui forma.
Reclamem millors comunicacions, més banda i que les xarxes arribin fins a l'últim racó del país però quan parlem d'innovar també parlem d'altres xarxes; hem d'orientar la nostra recerca, més tecnològica, a com innovar en les propies xarxes, com aconseguir millor eficiència, nous protocols, nous formats, nous serveis...
I aquest encara no ha de ser l'objectiu final perquè la visió innovadora en xarxes és, encara, excessivament tecnòloga. La SIC es configura com un gran sistema global de xarxes que l’integren persones, economies i societats. S'han de crear més espais de recerca i nous projectes en l'àmbit de les xarxes socials, i per extensió les empresarials. Una innovació que ja no faran només enginyers sinó antropòlegs, advocats, economistes, comunicadors,... músics i artistes.
S’han de crear xarxes i activar nodes que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar un sector TIC que encara està incomunicat. En aquesta línia també s'orienta el projecte de Tecnoregió.
Apostem per models de coneixement expansius, creatius i socials, que, a més, donen incentius a les empreses arrelades al territori per produir nous coneixements i millorar les seves expectatives de futur.
El Pla de Serveis i de Continguts ha iniciat el cami per impulsar el canvi cultural i organitzatiu indispensable per una adopció efectiva de les TIC. En el cas de l'Administració, aquest canvi exigeix una revisió per aconseguir una veritable eficiència administrativa i l’increment de serveis electrònics al ciutadà.
L'Administració Oberta de Catalunya s'ha renovat de cap a peus i la Generalitat i els ajuntaments hi treballen junts i comparteixen objectius i protagonisme. El Gencat d'avui no té res a veure amb el portal web de la Generalitat de fa tres anys.
Cal garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics i incentivar el seus ús i la participació ciutadana. S’ha de prioritzar la millora dels sistemes d’informació de base per incrementar l’eficiència dels serveis oferts per les administracions públiques.
Hi ha prioritats que cal seguir treballant com:
La interconnexió de bases de dades i sistemes d’informació (superant barreres interadministratives, jurídiques i tècniques)
La interoperabilitat de sistemes, a partir dels estàndards oberts, és un garantia que s'ha d'exigir i aliada d'èxit en aquest procés.
Crear aplicacions amb certificació digital que afavoreixin l’ús de la signatura i la identitat electrònica.
I cal impulsar la participació ciutadana en línia. Que aquests processos participatius esdevinguin consultes vinculants, ara ja només depèn dela voluntat política. Apostem per l’impuls del vot electrònic i les consultes en línia a tots els centres de decisió ciutadana com a mecanisme d’aprofundiment democràtic i exemple de creació de comunitat ciutadana i cultura de la participació.
El Pacte del Tinell també va expressar un compromís per la promoció del programari lliure. I s’han portat a terme accions que han afavorit la seva implantació. Recolzem de manera ferma els projectes que s'han iniciat a a la mateixa Administració de la Generalitat. El projectes pilot de la STSI, les plataformes creades pel Centre de Telecomunicacions, les solucions que ja funcionen a diversos departaments... i d'una manera molt especial el projecte Linkat d'implantació de sistemes GNU/Linux a l'escola i que aquest curs ha començat a desplegar-se pels centres i que ha de mereixer d'una especial atenció del Departament d'Educació.
Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara i contundent a favor de l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. Cal seguir avançant en la implantació del programari lliure a tots els sistemes informàtics de la Generalitat.
Parlar de 'neutralitat tecnològica' és fugir d'estudi i no voler-se mullar. Des del sistema públic la veritable neutralitat, en el sentit de no posiciona-ser davant d'una oferta, és la que es basa en els estàndards reconeguts internacionalment, oberts i garantia d'accessibilitat.
L’Administració també ha de treballar per oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals o multimèdia, per donar la possibilitat d’accedir a la informació, a la cultura, tot donant eines per conèixer millor el nostre país i els valors que representa.
Una última referència a un fet que celebràvem ara fa un any: el domini puntcat. Aconseguir el domini.cat ha estat un èxit de la societat civil que ha tingut des del primer moment la complicitat i el suport del Govern -també del d'abans- (Estic especialment satisfet d'haver-hi participat i d'haver-ho pogut celebrar). Incrementar la seva presència és un repte col·lectiu que ha de reforçar i de garantir la presència de la cultura i de la llengua catalanes al món. I que ens dóna una presència única en el nou ordre digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario