Estudio Copyright, està format per joves dissenyadors de diferents disciplines que tenen per objectiu oferir un servei creatiu i diferenciador.
http://www.studiocopyright.com/
lunes, 9 de junio de 2008
domingo, 8 de junio de 2008
LA INTERACCIÓ ENTRE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I LA SOCIETAT XARXA: UN PROCÉS DE CANVI HISTÒRIC
M.Castells. Les societats evolucionen i es transformen mitjançant la interacció complexa de factors culturals, econòmics, polítics i tecnològics. En qualsevol societat els paradigmes tecnològics organitzen la gamma disponible de tecnologies al voltant d’un nucli que incrementa el rendiment de cadascuna. L’informacionalisme és el paradigma tecnològic que actualment proporciona la base per a un nou tipus d’estructura social: la societat xarxa, una estructura social formada per xarxes d’informació fetes possible per les tecnologies d’informació. Aquesta és actualment la forma dominant d’organització social. La innovació, tant cultural com tecnològica, és l’origen del desenvolupament informacional, i la innovació depèn principalment de l’existència en el marc d’una societat lliure d’universitats i centres de recerca lliures i d’alta qualitat. En la llibertat de l’informacionalisme, la ciència i el poder es troben interrelacionats dins un cercle virtuós.
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_castells.pdf
http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_castells.pdf
sábado, 7 de junio de 2008
XARXES SENSE FRONTERES
Las nuevas tecnologías están modificando nuestra manera de ser? ¿Cómo?
La catedràtica Sherry turkle reflexiona sobre que fa la tecnologia amb nosaltres.
Todo el mundo habla de las cosas que podemos hacer con la tecnología. Pero no se habla tanto de lo que la tecnología hace con nosotros. Y es justamente sobre eso lo que la catedrática Sherry Turkle, del MIT, reflexiona en la emisión 385 de Redes.
Según Turkle, la tecnología digital modifica nuestra manera de pensar y de relacionarnos con los demás. Turkle cree que debemos participar de esta nueva cultura, pero alerta: "debemos asegurarnos de conservar y valorar las cosas del mundo «real» que son importantes para nosotros".
http://www.smartplanet.es/cuestiones.php?id=14
La catedràtica Sherry turkle reflexiona sobre que fa la tecnologia amb nosaltres.
Todo el mundo habla de las cosas que podemos hacer con la tecnología. Pero no se habla tanto de lo que la tecnología hace con nosotros. Y es justamente sobre eso lo que la catedrática Sherry Turkle, del MIT, reflexiona en la emisión 385 de Redes.
Según Turkle, la tecnología digital modifica nuestra manera de pensar y de relacionarnos con los demás. Turkle cree que debemos participar de esta nueva cultura, pero alerta: "debemos asegurarnos de conservar y valorar las cosas del mundo «real» que son importantes para nosotros".
http://www.smartplanet.es/cuestiones.php?id=14
jueves, 5 de junio de 2008
TECNOLOGIA I SOCIETAT - MENU MULTIMÈDIA
Els canvis en la societat xarxa, o a la economia informacional, afecten a diversos camps. Les tecnologies s’introdueixen a les societats, si voleu més informació aneu al MENU MULTIMÈDIA, d’aquesta web.
http://www.uv.es/~reguera/
http://www.uv.es/~reguera/
miércoles, 4 de junio de 2008
REVISTA SOBRE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT-UOC PAPERS
Cap a una economia global basada en el coneixement: els efectes de les TIC en el món del treball
El número de UOC Papers de la primavera del 2008 que teniu a les mans, el sisè de la nostra publicació, com és tradicional s'obre amb un article de fons, aquest cop a càrrec de Miltiadis Lytras (Universitat de Patres, Grècia) i Miguel-Ángel Sicilia (Universitat d'Alcalá de Henares), amb el títol “Open research – the ORS way”, i s'articula al voltant del dossier central, “TIC i treball: cap a nous sistemes organitzatius, noves estructures ocupacionals i salarials, i nous mecanismes d'intermediació”, que ha coordinat el professor de la UOC Joan Torrent.
En l'article, Lytras i Sicilia parteixen de la difusió que en els darrers anys s'ha fet en l'àmbit del programari de codi obert, i específicament en el camp acadèmic, i examinen els reptes que aquesta difusió planteja en la recerca facilitant-ne l'obertura i la transparència. En aquest context expliquen el paper de la Societat per a la Recerca Oberta (ORS, per Open Research Society). Aquesta organització no governamental, apareguda l'1 de setembre del 2007, té els objectius d'experimentar amb plantejaments oberts de recerca i d'analitzar en quin sentit les activitats i els resultats de recerca es poden considerar “tancats” avui dia. A partir de l'anàlisi de l'experiència i els plantejaments de l'ORS se'ns presenta un paraigua per a avançar en un plantejament experimental i evolutiu de la investigació amb l'objectiu declarat que la investigació avanci en un sentit de més obertura.
Al seu torn, el dossier que coordina Joan Torrent reuneix una sèrie d'articles en què s'analitzen les transformacions en el món del treball en el marc de la transició d'una economia industrial a una economia global i basada en el coneixement. En el primer article, el mateix Torrent, amb el títol “Canvi tecnològic digital esbiaixador d'habilitats (e-SBTC), ocupació i salaris: un estat de la qüestió”, es planteja aquesta polèmica qüestió i examina els efectes esbiaixadors d'habilitats de la tecnologia i el seu efecte sobre l'ocupació i el salari, com també el problema dels ritmes en el temps en què aquests efectes es produeixen. En el segon article del dossier, Pilar Ficapal-Cusí (UOC) examina el procés de construcció de l'economia i la societat del coneixement en el cas de l'empresa catalana a partir de les dades del 2003 i examina els límits i les potencialitats de transformació de l'eficiència empresarial en el marc d'aquesta profunda transformació. El tercer article, d'Ángel Díaz-Chao (Universitat Rey Juan Carlos I, Madrid), analitza l'impacte de les TIC i l'economia del coneixement en les diferències salarials a partir de les dades de l'INE, i en constata l'efecte. Per acabar, Elena González-Rodrigo i el seu col·lega de la Universitat Rey Juan Carlos I Jorge Sainz-González es pregunten "¿Qui busca feina a través d'internet?" I constaten que és la població més jove, més formada i preferentment femenina la que s'ha beneficiat de la capacitat d'oferta laboral a la xarxa. En conjunt oferim al lector de UOC Papers una sèrie de treballs, sòlidament basats en estudis empírics, que suposen una aproximació als efectes de l'economia del coneixement en el mercat laboral.
La nostra secció miscel·lànica, a més, presenta els treballs següents: el d'Antoni Oliver i Cristina Borrell (UOC), “Com es treballa a l'aula virtual multilingüe? Un entorn d'aprenentatge multilingüe amb Moodle i Apertium”, en què es presenta un projecte que té com a finalitat integrar un sistema de traducció automàtica en un entorn virtual d'aprenentatge, i el treball de José Luis Travieso García i Jordi Planella Ribera (UOC), “L’alfabetització digital com a factor d'inclusió social: una mirada crítica”, en què es qüestiona la tendència actual a oferir programes de formació digital exclusivament dirigits a la capacitació tècnica i la creixent consciència que cal dotar-los de valors que afavoreixin el treball cooperatiu.
A més, com en tots els números de UOC Papers, trobareu la nostra secció de ressenyes i la tria de novetats.
Per acabar, volem destacar les darreres inclusions de UOC Papers en dues importants bases de dades i un portal de referència: el catàleg de Latíndex (sistema regional d’informació en línia per a revistes científiques de l’Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal), l’ISOC (base de dades del Centro de Información y Documentación Científica, CINDOC, del CSIC) i BiblioSHS, de l’INIST-CNRS (el portal d’informació de ciències de l’home i la societat, França).
Joan Fuster Sobrepere
http://www.uoc.edu/uocpapers/6/cat/editorial.html
El número de UOC Papers de la primavera del 2008 que teniu a les mans, el sisè de la nostra publicació, com és tradicional s'obre amb un article de fons, aquest cop a càrrec de Miltiadis Lytras (Universitat de Patres, Grècia) i Miguel-Ángel Sicilia (Universitat d'Alcalá de Henares), amb el títol “Open research – the ORS way”, i s'articula al voltant del dossier central, “TIC i treball: cap a nous sistemes organitzatius, noves estructures ocupacionals i salarials, i nous mecanismes d'intermediació”, que ha coordinat el professor de la UOC Joan Torrent.
En l'article, Lytras i Sicilia parteixen de la difusió que en els darrers anys s'ha fet en l'àmbit del programari de codi obert, i específicament en el camp acadèmic, i examinen els reptes que aquesta difusió planteja en la recerca facilitant-ne l'obertura i la transparència. En aquest context expliquen el paper de la Societat per a la Recerca Oberta (ORS, per Open Research Society). Aquesta organització no governamental, apareguda l'1 de setembre del 2007, té els objectius d'experimentar amb plantejaments oberts de recerca i d'analitzar en quin sentit les activitats i els resultats de recerca es poden considerar “tancats” avui dia. A partir de l'anàlisi de l'experiència i els plantejaments de l'ORS se'ns presenta un paraigua per a avançar en un plantejament experimental i evolutiu de la investigació amb l'objectiu declarat que la investigació avanci en un sentit de més obertura.
Al seu torn, el dossier que coordina Joan Torrent reuneix una sèrie d'articles en què s'analitzen les transformacions en el món del treball en el marc de la transició d'una economia industrial a una economia global i basada en el coneixement. En el primer article, el mateix Torrent, amb el títol “Canvi tecnològic digital esbiaixador d'habilitats (e-SBTC), ocupació i salaris: un estat de la qüestió”, es planteja aquesta polèmica qüestió i examina els efectes esbiaixadors d'habilitats de la tecnologia i el seu efecte sobre l'ocupació i el salari, com també el problema dels ritmes en el temps en què aquests efectes es produeixen. En el segon article del dossier, Pilar Ficapal-Cusí (UOC) examina el procés de construcció de l'economia i la societat del coneixement en el cas de l'empresa catalana a partir de les dades del 2003 i examina els límits i les potencialitats de transformació de l'eficiència empresarial en el marc d'aquesta profunda transformació. El tercer article, d'Ángel Díaz-Chao (Universitat Rey Juan Carlos I, Madrid), analitza l'impacte de les TIC i l'economia del coneixement en les diferències salarials a partir de les dades de l'INE, i en constata l'efecte. Per acabar, Elena González-Rodrigo i el seu col·lega de la Universitat Rey Juan Carlos I Jorge Sainz-González es pregunten "¿Qui busca feina a través d'internet?" I constaten que és la població més jove, més formada i preferentment femenina la que s'ha beneficiat de la capacitat d'oferta laboral a la xarxa. En conjunt oferim al lector de UOC Papers una sèrie de treballs, sòlidament basats en estudis empírics, que suposen una aproximació als efectes de l'economia del coneixement en el mercat laboral.
La nostra secció miscel·lànica, a més, presenta els treballs següents: el d'Antoni Oliver i Cristina Borrell (UOC), “Com es treballa a l'aula virtual multilingüe? Un entorn d'aprenentatge multilingüe amb Moodle i Apertium”, en què es presenta un projecte que té com a finalitat integrar un sistema de traducció automàtica en un entorn virtual d'aprenentatge, i el treball de José Luis Travieso García i Jordi Planella Ribera (UOC), “L’alfabetització digital com a factor d'inclusió social: una mirada crítica”, en què es qüestiona la tendència actual a oferir programes de formació digital exclusivament dirigits a la capacitació tècnica i la creixent consciència que cal dotar-los de valors que afavoreixin el treball cooperatiu.
A més, com en tots els números de UOC Papers, trobareu la nostra secció de ressenyes i la tria de novetats.
Per acabar, volem destacar les darreres inclusions de UOC Papers en dues importants bases de dades i un portal de referència: el catàleg de Latíndex (sistema regional d’informació en línia per a revistes científiques de l’Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal), l’ISOC (base de dades del Centro de Información y Documentación Científica, CINDOC, del CSIC) i BiblioSHS, de l’INIST-CNRS (el portal d’informació de ciències de l’home i la societat, França).
Joan Fuster Sobrepere
http://www.uoc.edu/uocpapers/6/cat/editorial.html
¿SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN <> SOCIEDAD DEL CONOCIMIENTO?
La educación como mediadora.
El naixement d'una nova societat on la qualitat, la gestió i la velocitat de la informació es converteix en factor clau de la competitivitat, les TIC condiciona l' economia en totes les seves etapes.
http://tecnologiaedu.us.es/edutec/paginas/43.html
El naixement d'una nova societat on la qualitat, la gestió i la velocitat de la informació es converteix en factor clau de la competitivitat, les TIC condiciona l' economia en totes les seves etapes.
http://tecnologiaedu.us.es/edutec/paginas/43.html
martes, 3 de junio de 2008
POSA'T AL DIA
Si vols estar al corrent dels diferents "BLOGS" que hi han a Internet, cerca en aquesta web que et posaràs al dia.
http://www.elpais.com/blogs/
http://www.elpais.com/blogs/
"TU DEMANA-HO, NOSALTRES HO TENIM"
ADRECES D'INTERNET INTERESSANTS PER VISITAR
Per qui volgui conectar-se amb el món llunyar, com per exemple Xina, en aquesta web hi han adreces interessants que disposa d'informació sobre temes molt diversos: el seu eslògan: "tu demana-ho, nosaltres ho tenim".
http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewPDFInterstitial/19761/19601
http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewFile/19761/19601
Per qui volgui conectar-se amb el món llunyar, com per exemple Xina, en aquesta web hi han adreces interessants que disposa d'informació sobre temes molt diversos: el seu eslògan: "tu demana-ho, nosaltres ho tenim".
http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewPDFInterstitial/19761/19601
http://www.raco.cat/index.php/DCidob/article/viewFile/19761/19601
sábado, 31 de mayo de 2008
La societat de la informació i el coneixement a Catalunya
Acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i comunicació (ACTIC)
El Govern va aprovar el 19 de febrer de 2008 el model d’acreditació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat de Catalunya, i el pla per desplegar-la i implementar-la. La documentació aprovada és fruit d’un procés de treball interdepartamental, coordinat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques.La voluntat del Govern és oferir a la ciutadania la possibilitat d’acreditar la capacitat per actuar amb destresa en la societat de la informació, pel que fa a les activitats professionals, socials i personals. Els principals resultats esperats són: un increment de la demanda de les TIC; una millora qualitativa en l’ús d’aquestes; un increment de la qualitat i l’estandardització de la formació; la generalització d’uns nivells formatius de referència per al mercat de treball que afavoreixin la integració de les empreses en la societat de la informació i, en definitiva, l’increment de la cohesió digital. Els certificats, que expedirà la Generalitat, hauran d’acreditar capacitats i habilitats genèriques per sobre el coneixement de productes concrets, i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura digital i les bones pràctiques en aquest entorn. El model aprovat estableix tres nivells (iniciació, bàsic i avançat). Les proves d’avaluació es faran en línia, des de centres homologats repartits pel territori. Es preveu que a començament de 2009 es puguin efectuar les primeres proves d’avaluació i s’emetin els certificats acreditatius corresponents.
http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/index.html
El Govern va aprovar el 19 de febrer de 2008 el model d’acreditació en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat de Catalunya, i el pla per desplegar-la i implementar-la. La documentació aprovada és fruit d’un procés de treball interdepartamental, coordinat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques.La voluntat del Govern és oferir a la ciutadania la possibilitat d’acreditar la capacitat per actuar amb destresa en la societat de la informació, pel que fa a les activitats professionals, socials i personals. Els principals resultats esperats són: un increment de la demanda de les TIC; una millora qualitativa en l’ús d’aquestes; un increment de la qualitat i l’estandardització de la formació; la generalització d’uns nivells formatius de referència per al mercat de treball que afavoreixin la integració de les empreses en la societat de la informació i, en definitiva, l’increment de la cohesió digital. Els certificats, que expedirà la Generalitat, hauran d’acreditar capacitats i habilitats genèriques per sobre el coneixement de productes concrets, i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura digital i les bones pràctiques en aquest entorn. El model aprovat estableix tres nivells (iniciació, bàsic i avançat). Les proves d’avaluació es faran en línia, des de centres homologats repartits pel territori. Es preveu que a començament de 2009 es puguin efectuar les primeres proves d’avaluació i s’emetin els certificats acreditatius corresponents.
http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/index.html
INFORMÀTICA I PROGRAMARI EN CATALÀ
http://www.softcatala.org/
Associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies. Lloc web que recopila els projectes de Softcatalà i tot el programari existent en català.
Associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies. Lloc web que recopila els projectes de Softcatalà i tot el programari existent en català.
viernes, 30 de mayo de 2008
QUÈ ÉS INTERNET?
http://www.ieslagarrotxa.net/www.xtec.es/curs%20internet/TC00/0cultur.htm
El que avui anomenem "Internet" té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET, creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda.
El que avui anomenem "Internet" té els seus orígens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET, creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda.
jueves, 29 de mayo de 2008
lunes, 26 de mayo de 2008
NOVES TECNOLOGIES, NOVES VEUS
NOVES TECNOLOGIES, NOVES VEUS
INDÚSTRIA I NOVES TECNOLOGIES
Per Nuria Casanovas
No ens creiem en Tejedor quan parla de ciberperiodisme, però el nostre mitjà de comunicació és un blog. Hi ha qui parla d’un canvi de paradigma i, en canvi, hi ha qui creu que Internet no aportarà res de nou.
Sigui com sigui, Internet existeix ara i no existia abans, i com la invenció de la ràdio i l’aparició de la tele, cal que ens qüestionem cap on anem. Ens dirigim a una societat xarxa o bé a una societat de control? Tenim més veu o bé han trobat (ells, els poderosos, els dolents) un nou sistema per tenir-nos embobats i no-pensant en altres coses?
Internet existeix gràcies a subvencions militars. El moviment antiglobalització existeix gràcies a Internet. Barack Obama és usuari de Facebook. A través d’internet es convoquen manifestacions per l’habitatge i s’eviten lapidacions. A través d’internet estem més al dia sobre Chikilicuatre, i un estudiant holandès s’enriqueix sense moure’s del llit. Joan Puigcercós té un blog (i no estem en campanya!)…
Sorgeixen molts dubtes i molts posicionaments quan parlem d’Internet. No sabem cap on anem (i no sabem si algú ens ha marcat el camí), però la xarxa se’ns presenta com un nou mitjà de comunicació que hem de descobrir.
Amb motiu del Dia de la llibertat d’expressió, hem cregut oportú plantejar-nos les oportunitats que ens planteja aquest nou mitjà, així com també les amenaces que en rebrem.
http://rebotigainformativa.wordpress.com/2008/04/24/noves-tecnologies-noves-veus/
INDÚSTRIA I NOVES TECNOLOGIES
Per Nuria Casanovas
No ens creiem en Tejedor quan parla de ciberperiodisme, però el nostre mitjà de comunicació és un blog. Hi ha qui parla d’un canvi de paradigma i, en canvi, hi ha qui creu que Internet no aportarà res de nou.
Sigui com sigui, Internet existeix ara i no existia abans, i com la invenció de la ràdio i l’aparició de la tele, cal que ens qüestionem cap on anem. Ens dirigim a una societat xarxa o bé a una societat de control? Tenim més veu o bé han trobat (ells, els poderosos, els dolents) un nou sistema per tenir-nos embobats i no-pensant en altres coses?
Internet existeix gràcies a subvencions militars. El moviment antiglobalització existeix gràcies a Internet. Barack Obama és usuari de Facebook. A través d’internet es convoquen manifestacions per l’habitatge i s’eviten lapidacions. A través d’internet estem més al dia sobre Chikilicuatre, i un estudiant holandès s’enriqueix sense moure’s del llit. Joan Puigcercós té un blog (i no estem en campanya!)…
Sorgeixen molts dubtes i molts posicionaments quan parlem d’Internet. No sabem cap on anem (i no sabem si algú ens ha marcat el camí), però la xarxa se’ns presenta com un nou mitjà de comunicació que hem de descobrir.
Amb motiu del Dia de la llibertat d’expressió, hem cregut oportú plantejar-nos les oportunitats que ens planteja aquest nou mitjà, així com també les amenaces que en rebrem.
http://rebotigainformativa.wordpress.com/2008/04/24/noves-tecnologies-noves-veus/
miércoles, 21 de mayo de 2008
EL MUNDO DE INTERNET PASO A PASO
Introducción a Internet.
Terminal Remota: Telnet.
Correo Electrónico: Mail.
Transferencias de Ficheros: FTP.
Búsqueda de ficheros: Archie.
Noticias a través de la red: News.
Búsqueda de personas: Finger y X500.
Búsqueda en Bases de Datos: WAIS.
Exploración de la red: Gopher y WWW.
http://www2.uca.es/manual/presenta.html
jueves, 15 de mayo de 2008
Nació Digital.cat
Diari Català d'Internet i noves tecnologies.
Telefonia Mòbil
Redacció 15/05/2008 - 08:02h
Localret vol un acord pel desplegament d'antenes de telefonia mòbil
Localret demanarà a les operadores de telecomunicacions la signatura d’un conveni de col•laboració i la creació d’una comissió tècnica per afavorir el desplegament de les infraestructures de radiocomunicació que necessita Catalunya. Localret, com a representant de més de 800 municipis catalans, és conscient que el desplegament de la telefonia de tercera generació, i la necessitat de millorar la cobertura a tot el territori, fa imprescindible la instal•lació de més antenes o la reordenació de les existents i caldria establir un marc estable de relacions entre operadores i món local per afavorir aquest desplegament.
Redacció 14/05/2008 - 19:27h
Entrevista a Toni Ibáñez, blogaire i coordinador de «La Catosfera Literària»
Toni Ibañez és filòsof, professor i escriptor, però sobretot blogaire. Reconegut i premiat pels seus blogs Tros de Quòniam i Entrellum, va ser l'inventor del terme "Catosfera", i ara ha coordinat el projecte de creació del llibre "La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català." (Cossetània Edicions), un recull de textos de 100 blogs que van ser seleccionats per un jurat format pel mateix Ibañez, Jordi Ferré, Jesús Tibau i Sani Girona.
» Entrevista a Toni Ibáñez
Telefonia Mòbil
Redacció 14/05/2008 - 17:02h
El nou iPhone podria ser molt a propLa propera keynote d'Apple es farà el proper 9 de juny; fet que ha portat a tot tipus de rumorologia sobre quina serà la presentació estrella. Molts ho tenen clar: el nou iPhone, amb 3G, nous models i que incorporaran ja de sèrie diverses aplicacions que no són d'Apple. A més, després de l'acord entre Apple i Vodafone, sembla força segur que l'iPhone deixarà de vendre's en exclusiva per part d'una operadora concreta. Tot i això, la seva arribada a l'Estat espanyol encara és tot un misteri. Mentrestant, als Estats Units, AT&T ha rebaixat l'iPhone, mentre que a Alemanya i el Regne Unit el seu preu també ha baixat: un signe inequívoc que cal acabar l'estoc.
http://www.naciodigital.cat/
Telefonia Mòbil
Redacció 15/05/2008 - 08:02h
Localret vol un acord pel desplegament d'antenes de telefonia mòbil
Localret demanarà a les operadores de telecomunicacions la signatura d’un conveni de col•laboració i la creació d’una comissió tècnica per afavorir el desplegament de les infraestructures de radiocomunicació que necessita Catalunya. Localret, com a representant de més de 800 municipis catalans, és conscient que el desplegament de la telefonia de tercera generació, i la necessitat de millorar la cobertura a tot el territori, fa imprescindible la instal•lació de més antenes o la reordenació de les existents i caldria establir un marc estable de relacions entre operadores i món local per afavorir aquest desplegament.
Redacció 14/05/2008 - 19:27h
Entrevista a Toni Ibáñez, blogaire i coordinador de «La Catosfera Literària»
Toni Ibañez és filòsof, professor i escriptor, però sobretot blogaire. Reconegut i premiat pels seus blogs Tros de Quòniam i Entrellum, va ser l'inventor del terme "Catosfera", i ara ha coordinat el projecte de creació del llibre "La Catosfera Literària. Primera antologia de blogs en català." (Cossetània Edicions), un recull de textos de 100 blogs que van ser seleccionats per un jurat format pel mateix Ibañez, Jordi Ferré, Jesús Tibau i Sani Girona.
» Entrevista a Toni Ibáñez
Telefonia Mòbil
Redacció 14/05/2008 - 17:02h
El nou iPhone podria ser molt a propLa propera keynote d'Apple es farà el proper 9 de juny; fet que ha portat a tot tipus de rumorologia sobre quina serà la presentació estrella. Molts ho tenen clar: el nou iPhone, amb 3G, nous models i que incorporaran ja de sèrie diverses aplicacions que no són d'Apple. A més, després de l'acord entre Apple i Vodafone, sembla força segur que l'iPhone deixarà de vendre's en exclusiva per part d'una operadora concreta. Tot i això, la seva arribada a l'Estat espanyol encara és tot un misteri. Mentrestant, als Estats Units, AT&T ha rebaixat l'iPhone, mentre que a Alemanya i el Regne Unit el seu preu també ha baixat: un signe inequívoc que cal acabar l'estoc.
http://www.naciodigital.cat/
martes, 6 de mayo de 2008
Global Information Technology report - World Economic Forum
Global Information Technology report - World Economic Forum
http://consultic.wordpress.com/2008/04/10/global-information-technology-report-world-economic-forum/
Publicado 10 Abril 2008 TIC , economía , tecnologías Tags: Global Information Technology report, tecnología, wef, world economic forum
“Otra nueva correlación entre productividad y tecnología”
Hoy ha publicado el World Economic Forum su informe análisis anual sobre el estado de la tecnología en los principales países del mundo (analiza 127).
España pasa del puesto 25 en el 2002 al puesto 31 en el 2007
La nota de prensa original en castellano del WEF la podemos ver aquí >>Un artículo publicado en ElMundo al respecto lo podemos ver aquí >>El informe completo puede consultarse aquí >>
El WEF elabora este informe desde hace 7 años, con un panel de 127 países; a través de la obtención de casi un centenar de indicadores que para el caso de España podemos ver aquí; el ranking se ordena por un índice que elaboran, el Networked Readiness Index (NRI), que “examina el grado de preparación de los países para utilizar las TIC de manera eficiente en tres dimensiones: el entorno de negocios, reglamentaciones e infraestructura de las TIC en general, la preparación de los tres principales interesados –individuos, empresas y gobiernos– para utilizar y beneficiarse de las TIC, y su nivel real de utilización”.
Los seis países primeros son: Dinamarca, Suecia, Suiza, Estados Unidos, Singapur y Finlandia.
España está en el puesto 31; países como Portugal, Malta, Eslovenia o Malasia están por delante de España.
El ranking completo de los 127 países ordenado por el NRI podemos verlo aquí >>
Es curioso ver en la evolución histórica de España en los últimos 7 años, cómo España ha empeorado en todos las variables medidas para la obtención del índice, excepto en el Individual Use, que pasamos del 30 al 29.
Pongo todos los enlaces a la información original, para que cada cuál pueda analizar y sacar sus propias conclusiones.
Me gustaría finalizar con la referencia al comienzo: la gran correlación existente entre el uso de la tecnología y la productividad en un país.En octubre comentábamos en este post el informe de productividad también del World Economic Forum, indicador Global Competitiveness Index (GCI) (Índice Global de Competitividad), en el que España perdía este año una posición en el ranking.Para los curiosos, comparemos las 15 primeras posiciones de los países con un mejor “índice del uso de las TIC”, con los primeros 15 países más productivos… curioso, ¿verdad?
Conclusión: apostemos por la tecnología para aumentar la productividad!
2 Respuestas a “Global Information Technology report - World Economic Forum”
Feed para esta Entrada Dirección de Trackback
1 meneame.net Trackbacks en 10 Abril 2008 en 12:48 am
2 Diarios de Tetuán Jarabe de Red: Especial economía Diarios de Tetuán Trackbacks en 11 Abril 2008 en 10:57 pm
Los temas más tratados
actualidad administración pública ADSL asterisk audioconferencia economía ecos de la semana General GSM HSDPA jazztel legislación LINUX LTE movistar multiconferencia murcia operadores Orange personal plan avanza productos de la compañía pymered R reunionportelefono Sociedad de la información tecnologías.
http://consultic.wordpress.com/2008/04/10/global-information-technology-report-world-economic-forum/
Publicado 10 Abril 2008 TIC , economía , tecnologías Tags: Global Information Technology report, tecnología, wef, world economic forum
“Otra nueva correlación entre productividad y tecnología”
Hoy ha publicado el World Economic Forum su informe análisis anual sobre el estado de la tecnología en los principales países del mundo (analiza 127).
España pasa del puesto 25 en el 2002 al puesto 31 en el 2007
La nota de prensa original en castellano del WEF la podemos ver aquí >>Un artículo publicado en ElMundo al respecto lo podemos ver aquí >>El informe completo puede consultarse aquí >>
El WEF elabora este informe desde hace 7 años, con un panel de 127 países; a través de la obtención de casi un centenar de indicadores que para el caso de España podemos ver aquí; el ranking se ordena por un índice que elaboran, el Networked Readiness Index (NRI), que “examina el grado de preparación de los países para utilizar las TIC de manera eficiente en tres dimensiones: el entorno de negocios, reglamentaciones e infraestructura de las TIC en general, la preparación de los tres principales interesados –individuos, empresas y gobiernos– para utilizar y beneficiarse de las TIC, y su nivel real de utilización”.
Los seis países primeros son: Dinamarca, Suecia, Suiza, Estados Unidos, Singapur y Finlandia.
España está en el puesto 31; países como Portugal, Malta, Eslovenia o Malasia están por delante de España.
El ranking completo de los 127 países ordenado por el NRI podemos verlo aquí >>
Es curioso ver en la evolución histórica de España en los últimos 7 años, cómo España ha empeorado en todos las variables medidas para la obtención del índice, excepto en el Individual Use, que pasamos del 30 al 29.
Pongo todos los enlaces a la información original, para que cada cuál pueda analizar y sacar sus propias conclusiones.
Me gustaría finalizar con la referencia al comienzo: la gran correlación existente entre el uso de la tecnología y la productividad en un país.En octubre comentábamos en este post el informe de productividad también del World Economic Forum, indicador Global Competitiveness Index (GCI) (Índice Global de Competitividad), en el que España perdía este año una posición en el ranking.Para los curiosos, comparemos las 15 primeras posiciones de los países con un mejor “índice del uso de las TIC”, con los primeros 15 países más productivos… curioso, ¿verdad?
Conclusión: apostemos por la tecnología para aumentar la productividad!
2 Respuestas a “Global Information Technology report - World Economic Forum”
Feed para esta Entrada Dirección de Trackback
1 meneame.net Trackbacks en 10 Abril 2008 en 12:48 am
2 Diarios de Tetuán Jarabe de Red: Especial economía Diarios de Tetuán Trackbacks en 11 Abril 2008 en 10:57 pm
Los temas más tratados
actualidad administración pública ADSL asterisk audioconferencia economía ecos de la semana General GSM HSDPA jazztel legislación LINUX LTE movistar multiconferencia murcia operadores Orange personal plan avanza productos de la compañía pymered R reunionportelefono Sociedad de la información tecnologías.
lunes, 5 de mayo de 2008
Noticies Societat del Coneixement
http://www.socialistes.cat/ambit/ntic/Noticies/Noticies_externes/view.asp?id=111944&indexable=True
Carles Solà: "El PSiC porta als ciutadans i les empreses els beneficis de les TIC"
El Govern impulsarà més de 700 projectes relacionats amb les TICEl nou Pla de Serveis i Continguts, que ha impulsat el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i que ha presentat aquest dilluns el conseller Carles Solà, vol dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per implantar la Societat del Coneixement a Catalunya, estimular els agents del mercat com a motors del sector i fomentar el partenariat públic-privat per a potenciar la recerca i la innovació de les TIC a Catalunya.Conscient de la importància que té a les economies més avançades d'Europa un ampli desplegament de serveis i continguts a través de les TIC, i seguint les indicacions de l'estratègia de la Comissió Europea i2010-Una societat de la informació europea per al creixement i la ocupació i de l'Acord per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, el DURSI ha dissenyat el PSiC.El PSiC, elaborat amb la participació de tots els sectors afectats i aqui ja s'ha presentat, forma part juntament amb el Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) de l'Estratègia per la Societat de la Informació del Govern és una de les eines dissenyades per a fomentar la cohesió digital i enfortir el pes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al nostre país.Aquest pla vol potenciar al màxim l'ús de les xarxes de telecomunicacions que promou el Govern de manera que tots els ciutadans puguin millorar la seva qualitat de vida i establir els fonaments d'un economia basada en el coneixement. Per això el PSiC es proposa dinamitzar la demanda i la utilització de les TIC, impulsar l'atractiu de l'oferta i generar valor afegit i coneixement especialitzat a partir de la implantació de nous serveis i continguts.El conseller Carles Solà ha dit que el "PSiC portarà als ciutadans i les empreses els beneficis de les TIC". Per al conseller "Catalunya s'ha d'assegurar els pilars de la Societat del Coneixement a través de les xarxes d'accés, els serveis, els continguts i la recerca i potenciar el sector de les TIC com a motor d'innovació i font d'ocupació dins la Tecnoregió".En definitiva s'han identificat més de 700 projectes fins l'any 2008 vinculats a les TIC per part dels diferents departaments de la Generalitat. Aquest procés ha portat el DURSI ha seleccionar diversos àmbits d'actuació com són el d'eEducació, Administració Digital, eSalut, Formació Digital, Catalunya Digital , PiME Digital i CatINNOVA.Els projectes que s'hi vinculen han de garantir l'accés en català, la interoperabilitat entre sistemes i aplicacions, els estàndards oberts de manera que tots els ciutadans puguin accedir als serveis i continguts indistintament de la plataforma informàtica, la cohesió digital, l'ús multicanal i a través de tecnologies de mobilitat i la seguretat en la interactivitat per tal que qualsevol procés digital tingui les mateixes garanties que un de presencial. Per això es contempla dotar-se dels instruments legislatius que permetin l'establiment ferm de les TIC al nostre país."Hem de pensar en clau digital", segons el conseller Solà, "ja que Catalunya no es pot limitar a garantir només l'accés a les comunicacions electròniques sinó que ha de fer una aposta molt clara per a treure'n el màxim rendiment". Carles Solà ha recordat que "les infraestructures només són ferro però hem de tenir clar per a què ens ha de servir".A través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació el PSiC comptarà amb una inversió directa de 38 milions d'euros fins l'any 2008. A aquesta inversió es preveu que els diferents projectes del Govern mobilitzin 800 milions d'euros fins aquell any. Enguany el DURSI, ja en el marc d'algunes actuacions del PSiC, ja ha executat 13,5 milions d'euros.El seguiment del PSiC es desplegarà a partir d'una Oficina Tècnica que crearà grups de treball específics per cadascun dels àmbits estratègics. El model de gestió vol cohesionar i dinamitzar les principals accions del país a l'entorn dels serveis i continguts. L'acció a través dels grups de treball ha de garantir que els agents clau de cada sector (administracions, universitat, sector privat i la pròpia STSI) estiguin involucrats en el seu desenvolupament, assegurant la transferència de coneixement entre aquests.Entre els objectius que es planteja el PSiC de cara a 2008 hi ha arribar al 65% de llars connectades a Internet, que el 100% de les escoles tinguin web amb serveis interactius, que el percentatge d'ocupats del sector TIC creixi fins al 10%, que un 85% de les empreses interactuien digitalment amb l'Administració o que el % del PIB invertit en TIC arribi al 0,8% del total, entre altres.
http://www.socialistes.cat/ambit/ntic/Noticies/Noticies_externes/view.asp?id=111944&indexable=True
Carles Solà: "El PSiC porta als ciutadans i les empreses els beneficis de les TIC"
El Govern impulsarà més de 700 projectes relacionats amb les TICEl nou Pla de Serveis i Continguts, que ha impulsat el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i que ha presentat aquest dilluns el conseller Carles Solà, vol dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per implantar la Societat del Coneixement a Catalunya, estimular els agents del mercat com a motors del sector i fomentar el partenariat públic-privat per a potenciar la recerca i la innovació de les TIC a Catalunya.Conscient de la importància que té a les economies més avançades d'Europa un ampli desplegament de serveis i continguts a través de les TIC, i seguint les indicacions de l'estratègia de la Comissió Europea i2010-Una societat de la informació europea per al creixement i la ocupació i de l'Acord per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, el DURSI ha dissenyat el PSiC.El PSiC, elaborat amb la participació de tots els sectors afectats i aqui ja s'ha presentat, forma part juntament amb el Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) de l'Estratègia per la Societat de la Informació del Govern és una de les eines dissenyades per a fomentar la cohesió digital i enfortir el pes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al nostre país.Aquest pla vol potenciar al màxim l'ús de les xarxes de telecomunicacions que promou el Govern de manera que tots els ciutadans puguin millorar la seva qualitat de vida i establir els fonaments d'un economia basada en el coneixement. Per això el PSiC es proposa dinamitzar la demanda i la utilització de les TIC, impulsar l'atractiu de l'oferta i generar valor afegit i coneixement especialitzat a partir de la implantació de nous serveis i continguts.El conseller Carles Solà ha dit que el "PSiC portarà als ciutadans i les empreses els beneficis de les TIC". Per al conseller "Catalunya s'ha d'assegurar els pilars de la Societat del Coneixement a través de les xarxes d'accés, els serveis, els continguts i la recerca i potenciar el sector de les TIC com a motor d'innovació i font d'ocupació dins la Tecnoregió".En definitiva s'han identificat més de 700 projectes fins l'any 2008 vinculats a les TIC per part dels diferents departaments de la Generalitat. Aquest procés ha portat el DURSI ha seleccionar diversos àmbits d'actuació com són el d'eEducació, Administració Digital, eSalut, Formació Digital, Catalunya Digital , PiME Digital i CatINNOVA.Els projectes que s'hi vinculen han de garantir l'accés en català, la interoperabilitat entre sistemes i aplicacions, els estàndards oberts de manera que tots els ciutadans puguin accedir als serveis i continguts indistintament de la plataforma informàtica, la cohesió digital, l'ús multicanal i a través de tecnologies de mobilitat i la seguretat en la interactivitat per tal que qualsevol procés digital tingui les mateixes garanties que un de presencial. Per això es contempla dotar-se dels instruments legislatius que permetin l'establiment ferm de les TIC al nostre país."Hem de pensar en clau digital", segons el conseller Solà, "ja que Catalunya no es pot limitar a garantir només l'accés a les comunicacions electròniques sinó que ha de fer una aposta molt clara per a treure'n el màxim rendiment". Carles Solà ha recordat que "les infraestructures només són ferro però hem de tenir clar per a què ens ha de servir".A través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació el PSiC comptarà amb una inversió directa de 38 milions d'euros fins l'any 2008. A aquesta inversió es preveu que els diferents projectes del Govern mobilitzin 800 milions d'euros fins aquell any. Enguany el DURSI, ja en el marc d'algunes actuacions del PSiC, ja ha executat 13,5 milions d'euros.El seguiment del PSiC es desplegarà a partir d'una Oficina Tècnica que crearà grups de treball específics per cadascun dels àmbits estratègics. El model de gestió vol cohesionar i dinamitzar les principals accions del país a l'entorn dels serveis i continguts. L'acció a través dels grups de treball ha de garantir que els agents clau de cada sector (administracions, universitat, sector privat i la pròpia STSI) estiguin involucrats en el seu desenvolupament, assegurant la transferència de coneixement entre aquests.Entre els objectius que es planteja el PSiC de cara a 2008 hi ha arribar al 65% de llars connectades a Internet, que el 100% de les escoles tinguin web amb serveis interactius, que el percentatge d'ocupats del sector TIC creixi fins al 10%, que un 85% de les empreses interactuien digitalment amb l'Administració o que el % del PIB invertit en TIC arribi al 0,8% del total, entre altres.
viernes, 2 de mayo de 2008
AVANÇANT CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
Posted On: 27 octubre 2006 - 10:48pm.
La Fundació Barcelona Digital ha convocat, aquest dijous, un debat a l'entorn de les TIC amb els cinc partits polítics amb representació parlamentària. Per ICV hi havia de participar en Jordi Guillot, vicepresident d'ICV i senador i president de la Comissió per la Societat de la Informació del Senat, però les agendes de campanya són complicades i al final hi he intervingut jo com a membre de l'àmbit de Societat de la Informació. La meva intervenció, de la mateixa manera que les aportacions que he fet a la proposta electoral, han estan molt influïdes per la responsabilitat que he tingut al Govern, al capdavant de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, des de gener de 2004 fins al maig d'enguany. La resta de la taula la formaven Oriol Pujol (CiU), Ernest Maragall (PSC), Jordi Bosch (ERC), Santiago Rodríguez (PP). La foto és de l'Enric Borras de VilaWeb que ha fet notícia de l'acte.
A les meves intervencions he combinat els detalls de la feina feta i inacabada amb les actuacions que cal encarar en la propera legislatura i que ICV proposa al seu programa electoral. A l'inici de la intervenció he remarcat la importància del Pacte del Tinell en el treball que hem portat a terme els darrers tres anys i també m'he referit al fet que la meva responsabilitat al Govern estava assignada a una Conselleria d'Esquerra. No ha estat l'únic cas de persones vinculades a ICV que han estat alts càrrecs de consellers d'altres partits i he defensat que aquesta hauria de ser una fórmula habitual que donés cohesió i confiança als equips dels nous governs que segur no seran monocolor. En aquest sentit m'ha agradat de reconèixer públicament la confiança i suport total que vaig tenir del Conseller Solà i també de la gent d'Esquerra, en aquests dos anys llargs de feina al desaparegut DURSI.
El debat no ha estat tens. Les polítiques TIC, malgrat algunes discrepàncies en temes puntuals, són temes de consens. Estic content que la proposta d'ICV destaqui per la visió social que aporta les TIC i, pràcticament, per l'única que es posiciona de manera clara pel programari i el coneixement lliure. Certament, m'hauria agradat més que aquests temes fosin més compartits en la resta de programes. Aquests són alguns dels apunts principals que he utilitzat en la meva intervenció i que són una síntesis del balanç de l'acció de govern i de les propostes de l'extens document del programa electoral (concretament aquí)
El Pacte del Tinell ha suposat, també en l'àmbit TIC, un punt d’inflexió respecte a la política dels governs anteriors. Per primera vegada a Catalunya, s'han posat les bases per a una política pública pròpia, clara i transparent sobre les TIC, sense delegar en les mans dels actors privats l'assoliment dels objectius públics.
L’estratègia per la Societat de la Informació ha prioritzat la cohesió digital i l'impuls i consolidació d'un sector de les TIC a Catalunya.
Per fer-ho possible s'ha treballat en:
un desplegament d’infraestructures de telecomunicacions potents i homogènies a tot el país,
l'impuls del coneixement, la formació i l'us de les TIC,
donar cobertura a projectes d’innovació,
garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics
i s'ha fet una aposta per fomentar les tecnologies no propietàries i el coneixement lliure.
Un aspecte destacat d'aquest període ha estat la reorientació de la política de contractació i gestió dels serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat. S’han fet les primeres passes fermes cap a un model propi de gestió global de les TIC, més eficient i de millor qualitat.
El Govern ha recuperat el poder sobre les seves TIC i el primer balanç és un estalvi econòmic i una millora dels nivells de servei, qualitat i prestacions. S'ha aconseguit a partir d'una bona planificació i gestió dels concursos i contractes. D’una situació de quasi monoproveïdor s’ha passat a una situació més oberta de multiproveïdor.
Vull referir-me i destacar algunes de les principals actuacions, en aquesta legislatura estroncada, per reconèixer el que s'ha fet, com fonaments sòlids sobre els que cal continuar treballar.
Els desplegaments d’infraestructures de telecomunicacions són actuacions que necessiten d'una planificació i un temps d'execució. I en aquesta legislatura s'han establert les bases per poder-ho fer: el Pla d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) és el marc de referència.
La creació del consorci ITCat, participat per la Generalitat i Localret, és l'aposta que defensem per impulsar, des del sector públic, el desplegament de les xarxes de banda ampla i la creació d’alternatives que estimulin l’oferta de nous serveis.
El projecte Banda Ampla Rural és un altre actuació que permet garantir l'accés a la Societat de la Informació sense exclusions territorials. Un projecte que ha de portar les oportunitats de la nova economia al món rural.
El nou Estatut reconeix la importància de les TIC i estableix que es fomenti que estiguin al servei de les persones. El Govern de la Generalitat ha d’assumir compromisos superiors respecte al servei universal de telecomunicacions que compleix, amb els mínims de la normativa europea, però és insuficient per les noves demandes de la SIC.
S'ha de garantir que tothom i arreu del país pugui disposar del servei fix i mòbil de veu, de l’accés a Internet i altres serveis de dades per banda ampla i els serveis de ràdio i televisió, de la CCRTV i dels organismes públics de la seva demarcació. Aquests serveis s’ha de garantir amb les millors condicions de qualitat i de preu.
En aquesta legislatura s'ha prioritzat dinamitzar l'ús d’Internet a Catalunya, amb l'objectiu que ningú, per cap raó, quedi exclòs de poder-hi accedir.
El Pla d'Alfabetització Digital ha impulsat nombroses accions de formació i dinamització. El Departament d’Educació també ha fet un important treball en estendre l'ús de les TIC a l’escola. Tant en infraestructures als centres. com en la formació dels docents.
La formació és una prioritat també com una fórmula d'incorporació activa de la ciutadania. Cal atendre també les necessitats específiques dels sectors productius, en especial la microempresa. Els telecentres han de ser focus d'irradiació de la Societat del Coneixement en les seves comunitats i entorns propers i són l’espai idoni des d'on incrementar les accions de dinamització empresarial. És important avançar en la implantació d'una acreditació en coneixements TIC.
A l’escola és on aquest procés es produirà de forma natural si es fa un ús eficient de les TIC. Per aconseguir-ho s’ha d’incrementar la virtualització del sistema educatiu. Cal assegurar les habilitats i els coneixements dels formadors que permetin la integració de les TIC als processos d’aprenentatge i als models pedagògics. Han d’augmentar els continguts i els serveis disponibles amb plataformes obertes i continguts de lliure accés a tota la comunitat educativa.
Durant aquesta legislatura s’ha emprès una política pública per afavorir la consolidació d’un sector de les TIC que es trobava inconnex, incomunicat i improductiu. S'han de seguir invertint recursos per establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i l’Administració.
La creació d'espais pel el treball conjunt del sector públic i el sector privat han de ser seguir sent una prioritat. Algunes d’aquestes propostes, com les fundacions i2Cat o BCNMedia-UPF, ja comencen a donar els seus primers resultats en forma de projectes d’àmbit internacional. La proposta de Tecnoregió s'ha basat en aquest criteris i cal recolzar-la perquè prengui forma.
Reclamem millors comunicacions, més banda i que les xarxes arribin fins a l'últim racó del país però quan parlem d'innovar també parlem d'altres xarxes; hem d'orientar la nostra recerca, més tecnològica, a com innovar en les propies xarxes, com aconseguir millor eficiència, nous protocols, nous formats, nous serveis...
I aquest encara no ha de ser l'objectiu final perquè la visió innovadora en xarxes és, encara, excessivament tecnòloga. La SIC es configura com un gran sistema global de xarxes que l’integren persones, economies i societats. S'han de crear més espais de recerca i nous projectes en l'àmbit de les xarxes socials, i per extensió les empresarials. Una innovació que ja no faran només enginyers sinó antropòlegs, advocats, economistes, comunicadors,... músics i artistes.
S’han de crear xarxes i activar nodes que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar un sector TIC que encara està incomunicat. En aquesta línia també s'orienta el projecte de Tecnoregió.
Apostem per models de coneixement expansius, creatius i socials, que, a més, donen incentius a les empreses arrelades al territori per produir nous coneixements i millorar les seves expectatives de futur.
El Pla de Serveis i de Continguts ha iniciat el cami per impulsar el canvi cultural i organitzatiu indispensable per una adopció efectiva de les TIC. En el cas de l'Administració, aquest canvi exigeix una revisió per aconseguir una veritable eficiència administrativa i l’increment de serveis electrònics al ciutadà.
L'Administració Oberta de Catalunya s'ha renovat de cap a peus i la Generalitat i els ajuntaments hi treballen junts i comparteixen objectius i protagonisme. El Gencat d'avui no té res a veure amb el portal web de la Generalitat de fa tres anys.
Cal garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics i incentivar el seus ús i la participació ciutadana. S’ha de prioritzar la millora dels sistemes d’informació de base per incrementar l’eficiència dels serveis oferts per les administracions públiques.
Hi ha prioritats que cal seguir treballant com:
La interconnexió de bases de dades i sistemes d’informació (superant barreres interadministratives, jurídiques i tècniques)
La interoperabilitat de sistemes, a partir dels estàndards oberts, és un garantia que s'ha d'exigir i aliada d'èxit en aquest procés.
Crear aplicacions amb certificació digital que afavoreixin l’ús de la signatura i la identitat electrònica.
I cal impulsar la participació ciutadana en línia. Que aquests processos participatius esdevinguin consultes vinculants, ara ja només depèn dela voluntat política. Apostem per l’impuls del vot electrònic i les consultes en línia a tots els centres de decisió ciutadana com a mecanisme d’aprofundiment democràtic i exemple de creació de comunitat ciutadana i cultura de la participació.
El Pacte del Tinell també va expressar un compromís per la promoció del programari lliure. I s’han portat a terme accions que han afavorit la seva implantació. Recolzem de manera ferma els projectes que s'han iniciat a a la mateixa Administració de la Generalitat. El projectes pilot de la STSI, les plataformes creades pel Centre de Telecomunicacions, les solucions que ja funcionen a diversos departaments... i d'una manera molt especial el projecte Linkat d'implantació de sistemes GNU/Linux a l'escola i que aquest curs ha començat a desplegar-se pels centres i que ha de mereixer d'una especial atenció del Departament d'Educació.
Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara i contundent a favor de l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. Cal seguir avançant en la implantació del programari lliure a tots els sistemes informàtics de la Generalitat.
Parlar de 'neutralitat tecnològica' és fugir d'estudi i no voler-se mullar. Des del sistema públic la veritable neutralitat, en el sentit de no posiciona-ser davant d'una oferta, és la que es basa en els estàndards reconeguts internacionalment, oberts i garantia d'accessibilitat.
L’Administració també ha de treballar per oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals o multimèdia, per donar la possibilitat d’accedir a la informació, a la cultura, tot donant eines per conèixer millor el nostre país i els valors que representa.
Una última referència a un fet que celebràvem ara fa un any: el domini puntcat. Aconseguir el domini.cat ha estat un èxit de la societat civil que ha tingut des del primer moment la complicitat i el suport del Govern -també del d'abans- (Estic especialment satisfet d'haver-hi participat i d'haver-ho pogut celebrar). Incrementar la seva presència és un repte col·lectiu que ha de reforçar i de garantir la presència de la cultura i de la llengua catalanes al món. I que ens dóna una presència única en el nou ordre digital.
Posted On: 27 octubre 2006 - 10:48pm.
La Fundació Barcelona Digital ha convocat, aquest dijous, un debat a l'entorn de les TIC amb els cinc partits polítics amb representació parlamentària. Per ICV hi havia de participar en Jordi Guillot, vicepresident d'ICV i senador i president de la Comissió per la Societat de la Informació del Senat, però les agendes de campanya són complicades i al final hi he intervingut jo com a membre de l'àmbit de Societat de la Informació. La meva intervenció, de la mateixa manera que les aportacions que he fet a la proposta electoral, han estan molt influïdes per la responsabilitat que he tingut al Govern, al capdavant de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, des de gener de 2004 fins al maig d'enguany. La resta de la taula la formaven Oriol Pujol (CiU), Ernest Maragall (PSC), Jordi Bosch (ERC), Santiago Rodríguez (PP). La foto és de l'Enric Borras de VilaWeb que ha fet notícia de l'acte.
A les meves intervencions he combinat els detalls de la feina feta i inacabada amb les actuacions que cal encarar en la propera legislatura i que ICV proposa al seu programa electoral. A l'inici de la intervenció he remarcat la importància del Pacte del Tinell en el treball que hem portat a terme els darrers tres anys i també m'he referit al fet que la meva responsabilitat al Govern estava assignada a una Conselleria d'Esquerra. No ha estat l'únic cas de persones vinculades a ICV que han estat alts càrrecs de consellers d'altres partits i he defensat que aquesta hauria de ser una fórmula habitual que donés cohesió i confiança als equips dels nous governs que segur no seran monocolor. En aquest sentit m'ha agradat de reconèixer públicament la confiança i suport total que vaig tenir del Conseller Solà i també de la gent d'Esquerra, en aquests dos anys llargs de feina al desaparegut DURSI.
El debat no ha estat tens. Les polítiques TIC, malgrat algunes discrepàncies en temes puntuals, són temes de consens. Estic content que la proposta d'ICV destaqui per la visió social que aporta les TIC i, pràcticament, per l'única que es posiciona de manera clara pel programari i el coneixement lliure. Certament, m'hauria agradat més que aquests temes fosin més compartits en la resta de programes. Aquests són alguns dels apunts principals que he utilitzat en la meva intervenció i que són una síntesis del balanç de l'acció de govern i de les propostes de l'extens document del programa electoral (concretament aquí)
El Pacte del Tinell ha suposat, també en l'àmbit TIC, un punt d’inflexió respecte a la política dels governs anteriors. Per primera vegada a Catalunya, s'han posat les bases per a una política pública pròpia, clara i transparent sobre les TIC, sense delegar en les mans dels actors privats l'assoliment dels objectius públics.
L’estratègia per la Societat de la Informació ha prioritzat la cohesió digital i l'impuls i consolidació d'un sector de les TIC a Catalunya.
Per fer-ho possible s'ha treballat en:
un desplegament d’infraestructures de telecomunicacions potents i homogènies a tot el país,
l'impuls del coneixement, la formació i l'us de les TIC,
donar cobertura a projectes d’innovació,
garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics
i s'ha fet una aposta per fomentar les tecnologies no propietàries i el coneixement lliure.
Un aspecte destacat d'aquest període ha estat la reorientació de la política de contractació i gestió dels serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat. S’han fet les primeres passes fermes cap a un model propi de gestió global de les TIC, més eficient i de millor qualitat.
El Govern ha recuperat el poder sobre les seves TIC i el primer balanç és un estalvi econòmic i una millora dels nivells de servei, qualitat i prestacions. S'ha aconseguit a partir d'una bona planificació i gestió dels concursos i contractes. D’una situació de quasi monoproveïdor s’ha passat a una situació més oberta de multiproveïdor.
Vull referir-me i destacar algunes de les principals actuacions, en aquesta legislatura estroncada, per reconèixer el que s'ha fet, com fonaments sòlids sobre els que cal continuar treballar.
Els desplegaments d’infraestructures de telecomunicacions són actuacions que necessiten d'una planificació i un temps d'execució. I en aquesta legislatura s'han establert les bases per poder-ho fer: el Pla d'Infraestructures de Telecomunicacions (PDIT) és el marc de referència.
La creació del consorci ITCat, participat per la Generalitat i Localret, és l'aposta que defensem per impulsar, des del sector públic, el desplegament de les xarxes de banda ampla i la creació d’alternatives que estimulin l’oferta de nous serveis.
El projecte Banda Ampla Rural és un altre actuació que permet garantir l'accés a la Societat de la Informació sense exclusions territorials. Un projecte que ha de portar les oportunitats de la nova economia al món rural.
El nou Estatut reconeix la importància de les TIC i estableix que es fomenti que estiguin al servei de les persones. El Govern de la Generalitat ha d’assumir compromisos superiors respecte al servei universal de telecomunicacions que compleix, amb els mínims de la normativa europea, però és insuficient per les noves demandes de la SIC.
S'ha de garantir que tothom i arreu del país pugui disposar del servei fix i mòbil de veu, de l’accés a Internet i altres serveis de dades per banda ampla i els serveis de ràdio i televisió, de la CCRTV i dels organismes públics de la seva demarcació. Aquests serveis s’ha de garantir amb les millors condicions de qualitat i de preu.
En aquesta legislatura s'ha prioritzat dinamitzar l'ús d’Internet a Catalunya, amb l'objectiu que ningú, per cap raó, quedi exclòs de poder-hi accedir.
El Pla d'Alfabetització Digital ha impulsat nombroses accions de formació i dinamització. El Departament d’Educació també ha fet un important treball en estendre l'ús de les TIC a l’escola. Tant en infraestructures als centres. com en la formació dels docents.
La formació és una prioritat també com una fórmula d'incorporació activa de la ciutadania. Cal atendre també les necessitats específiques dels sectors productius, en especial la microempresa. Els telecentres han de ser focus d'irradiació de la Societat del Coneixement en les seves comunitats i entorns propers i són l’espai idoni des d'on incrementar les accions de dinamització empresarial. És important avançar en la implantació d'una acreditació en coneixements TIC.
A l’escola és on aquest procés es produirà de forma natural si es fa un ús eficient de les TIC. Per aconseguir-ho s’ha d’incrementar la virtualització del sistema educatiu. Cal assegurar les habilitats i els coneixements dels formadors que permetin la integració de les TIC als processos d’aprenentatge i als models pedagògics. Han d’augmentar els continguts i els serveis disponibles amb plataformes obertes i continguts de lliure accés a tota la comunitat educativa.
Durant aquesta legislatura s’ha emprès una política pública per afavorir la consolidació d’un sector de les TIC que es trobava inconnex, incomunicat i improductiu. S'han de seguir invertint recursos per establir mecanismes sòlids i estables de col·laboració entre el sector empresarial, la recerca universitària i l’Administració.
La creació d'espais pel el treball conjunt del sector públic i el sector privat han de ser seguir sent una prioritat. Algunes d’aquestes propostes, com les fundacions i2Cat o BCNMedia-UPF, ja comencen a donar els seus primers resultats en forma de projectes d’àmbit internacional. La proposta de Tecnoregió s'ha basat en aquest criteris i cal recolzar-la perquè prengui forma.
Reclamem millors comunicacions, més banda i que les xarxes arribin fins a l'últim racó del país però quan parlem d'innovar també parlem d'altres xarxes; hem d'orientar la nostra recerca, més tecnològica, a com innovar en les propies xarxes, com aconseguir millor eficiència, nous protocols, nous formats, nous serveis...
I aquest encara no ha de ser l'objectiu final perquè la visió innovadora en xarxes és, encara, excessivament tecnòloga. La SIC es configura com un gran sistema global de xarxes que l’integren persones, economies i societats. S'han de crear més espais de recerca i nous projectes en l'àmbit de les xarxes socials, i per extensió les empresarials. Una innovació que ja no faran només enginyers sinó antropòlegs, advocats, economistes, comunicadors,... músics i artistes.
S’han de crear xarxes i activar nodes que activin i fomentin la cooperació entre les empreses en matèria d’R+D i ajudin a créixer i estructurar un sector TIC que encara està incomunicat. En aquesta línia també s'orienta el projecte de Tecnoregió.
Apostem per models de coneixement expansius, creatius i socials, que, a més, donen incentius a les empreses arrelades al territori per produir nous coneixements i millorar les seves expectatives de futur.
El Pla de Serveis i de Continguts ha iniciat el cami per impulsar el canvi cultural i organitzatiu indispensable per una adopció efectiva de les TIC. En el cas de l'Administració, aquest canvi exigeix una revisió per aconseguir una veritable eficiència administrativa i l’increment de serveis electrònics al ciutadà.
L'Administració Oberta de Catalunya s'ha renovat de cap a peus i la Generalitat i els ajuntaments hi treballen junts i comparteixen objectius i protagonisme. El Gencat d'avui no té res a veure amb el portal web de la Generalitat de fa tres anys.
Cal garantir la qualitat i l’accés electrònic als serveis públics i incentivar el seus ús i la participació ciutadana. S’ha de prioritzar la millora dels sistemes d’informació de base per incrementar l’eficiència dels serveis oferts per les administracions públiques.
Hi ha prioritats que cal seguir treballant com:
La interconnexió de bases de dades i sistemes d’informació (superant barreres interadministratives, jurídiques i tècniques)
La interoperabilitat de sistemes, a partir dels estàndards oberts, és un garantia que s'ha d'exigir i aliada d'èxit en aquest procés.
Crear aplicacions amb certificació digital que afavoreixin l’ús de la signatura i la identitat electrònica.
I cal impulsar la participació ciutadana en línia. Que aquests processos participatius esdevinguin consultes vinculants, ara ja només depèn dela voluntat política. Apostem per l’impuls del vot electrònic i les consultes en línia a tots els centres de decisió ciutadana com a mecanisme d’aprofundiment democràtic i exemple de creació de comunitat ciutadana i cultura de la participació.
El Pacte del Tinell també va expressar un compromís per la promoció del programari lliure. I s’han portat a terme accions que han afavorit la seva implantació. Recolzem de manera ferma els projectes que s'han iniciat a a la mateixa Administració de la Generalitat. El projectes pilot de la STSI, les plataformes creades pel Centre de Telecomunicacions, les solucions que ja funcionen a diversos departaments... i d'una manera molt especial el projecte Linkat d'implantació de sistemes GNU/Linux a l'escola i que aquest curs ha començat a desplegar-se pels centres i que ha de mereixer d'una especial atenció del Departament d'Educació.
Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara i contundent a favor de l’ús del programari lliure i dels estàndards oberts. Cal seguir avançant en la implantació del programari lliure a tots els sistemes informàtics de la Generalitat.
Parlar de 'neutralitat tecnològica' és fugir d'estudi i no voler-se mullar. Des del sistema públic la veritable neutralitat, en el sentit de no posiciona-ser davant d'una oferta, és la que es basa en els estàndards reconeguts internacionalment, oberts i garantia d'accessibilitat.
L’Administració també ha de treballar per oferir, amb llicències obertes d’accés a la informació com les Creative Commons, els continguts que estiguin finançats amb fons públics, siguin textuals o multimèdia, per donar la possibilitat d’accedir a la informació, a la cultura, tot donant eines per conèixer millor el nostre país i els valors que representa.
Una última referència a un fet que celebràvem ara fa un any: el domini puntcat. Aconseguir el domini.cat ha estat un èxit de la societat civil que ha tingut des del primer moment la complicitat i el suport del Govern -també del d'abans- (Estic especialment satisfet d'haver-hi participat i d'haver-ho pogut celebrar). Incrementar la seva presència és un repte col·lectiu que ha de reforçar i de garantir la presència de la cultura i de la llengua catalanes al món. I que ens dóna una presència única en el nou ordre digital.
sábado, 12 de abril de 2008
FONAMENTS TECNOLÒGICS SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
Aquesta és una assignatura introductoria del Master en SIC de la UOC que crec que et posa al dia de tot el que es porta al mon de les noves tecnologies.
viernes, 11 de abril de 2008
CARME
Sóc estudiant del master oficial SI a la UOC i estic creant un blog com una prova de l'assignatura fonaments tecnològics de la SI. És la primera vegada que ho faig.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
